El Gorg del Salt en el Barranco de la Encantada - Alicante en la Mochila

Subscribe Us

Breaking

ALICANTE EN LA MOCHILA
ALICANTE EN LA MOCHILA
Alacant la Millor Terra del Mon

Copyright © | Inspitation And Creativity In Social Networks | Alicante en la Mochila |

Post Top Ad

viernes, 11 de julio de 2014

El Gorg del Salt en el Barranco de la Encantada

Amb el cap posat en les festes de Moros i Cristians d’Alcoi que comencen aquesta mateixa tarda, aprofite el matí per fer una passejada per la meua terra. Visite el Barranc de l’Encantada partint des del poble de Planes. Vaig bé proveït de menjar amb dos bons trossos de “Coca en Tomaca” que he comprat fa uns minuts al forn Sofia d’Alcoi. No obstant això no porte aigua, tan sols un trist suc és el meu provisió de líquid. He subestimat la ruta en aquest sentit i és una cosa del que més tard m’acabaré penedint.
Planes
Per començar no està de més explicar d’on li ve aquest bonic nom al barranc. Estem en terra morisca per excel.lència, després de la seva expulsió molts moriscos no van poder portar tots els seus béns i es diu que alguns van soterrar els seus tresors, confiats en que aviat podrien tornar a recuperar-los. Diu la llegenda que cada cent anys una jove mora s’apareix a alguns pastors i habitants de la zona i els ofereix la possibilitat d’escollir entre ella mateixa o un preuat tresor amagat sota les cristal.lines aigües del barranc. No obstant això només el que s’oblide de l’avarícia i escullisica la jove serà guiat fins al tresor.
Acueducto de Planes.
En el punt de inici0, el safareig de Planes, li done compte al primer tros de coca amb tomaca. Esmorce al costat de la font i un bonic aqüeducte del segle XV encara en ús.
Em dirigeixo cap a l’ermita del poble i pujo pel Via Crucis. L’ascens és curt però molt exigent. A dalt gaudeix d’unes boniques vistes tant del poble amb el seu castell com de l’embassament de Beniarrés que llueix ple davant meu. Després del pantà, la Serra del Benicadell, a la seva esquerra la de Mariola dominada pel Montcabrer. Albiro també la Font Roja i la Serreta. Molt més a prop, ja enganxada a Planes, s’aixeca la Serra d’Almudaina
Río Encantada.
Per una sèrie de petites pistes asfaltades i carrils agrícoles m’acoste fins al llit del riu Encantada. El passeig, tot i els trams d’asfalt, és agradable sobretot en aquestes dates en què els cirerers estan en plena floració.
Gorg del Salt.
Per fi arribe al Gorg del Salt. Un bonic salt d’aigua que cau ombra un gorg de generoses dimensions. En un dia tranquil com avui és un lloc idíl.lic on li done compte al segon tros de coca. Observo les pintades a la roca, sens dubte el major enemic d’aquest paratge és que es pot arribar en cotxe fins al mateix.

El rincón más emblemático del barranco.
Segueix el meu camí per endinsar-me ja per senda en el veritable Barranc de l’Encantada, aquí el riu és una successió de gorgs i petits salts d’aigua, que en un bon any de pluges com aquest es fan d’allò més vistoses.
Primer molino y algunas pozas.
Pase un vell molí i arribe a un altre. Aquí hi ha el tram més estret del barranc. El riu queda encaixonat i en un salt d’aigua es precipita fins a una zona que només és accessible nadant.
Al fons del “tancat” entreveig un lloc preciós al qual va arribar donant un bona volta. La baixada és costosa, el camí és estret i creua zones de molta mala herba. Però val la pena baixar, ja que el lloc està a l’altura del que jo esperava. És impossible veure el salt d’aigua de l’altra part de l’estret sense banyar-se. La veritat és que encara que el sol pica, no és el dia apropiat per a això.

Buscando el valle del Serpis.
Tornant al camí principal segueix vorejant el barranc. En el punt més alt tinc una panoràmica exquisida del barranc que es desvia buscant la seva sortida a la Vall del Serpis. Acaba el camí i torne a Planes de nou per una pista rural asfaltada plena de cases de camp.

Subida a la ermita.
Un cop a Planes, puje al castell per veure les vistes al zig-zag del Via Crucis de l’ermita. Pels bonics carrers del poble em creue amb la senyora Josefa, que en un bonic racó, a la porta de sa casa m’explica que ha estat un any de molta pluja, i que se li estan fent malbé les parets de la seva raconet per la humitat , i que a veure si per al bon temps pogués pintar, que amb tot blanc, aquest, el seu racó, si està bonic de veritat, i que aquí està ella tan a gust fent punt.Esperem que Josefa i els seus paisans segueixin molts anys gaudint de l’enorme qualitat de vida que tenen aquests petits pobles de la comarca del Comtat.




Fuente: http://www.sendasdelsur.com/2010/04/28/barranc-de-lencantada/http://www.sendasdelsur.com/2010/04/28/barranc-de-lencantada/
ESTE ARTICULO ES SOLO INFORMATIVO TIENEN QUE CONSULTARLO Y VERLO EN SU WEB ORIGINAL.

© RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS DEL AUTOR

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Los mensajes son moderados y serán revisados antes de publicarse.

Este no es un foro de adolescentes, no use letras en vez de palabras completas como "q" en vez de "que", ni escriba sus mensajes en mayúsculas, sea respetuoso con los demás y consigo mismo, si no está de acuerdo puede decirlo sin molestar y con educación.

Una cosa es que no le guste una crítica, otra que use un lenguaje inapropiado para demostrarlo. No estamos en la obligación de publicar ningún mensaje en específico ó de leerlo entero si usas palabras malsonantes u insultos.

NO TE PIERDAS ESTOS ARTICULOS

Post Top Ad